DEMÀ OBRIN LA FINESTRA

L’ALEGRIA I LA TRISTOR.

SURTEN AMB LES MANS FERMADES

SENSE POR, SENSE RANCOR.

ES MIREN L’UNA A L’ALTRA

I OMPLEN TOT L’AIRE D’AMOR.

ENYORAVA LES RIALLES

QUE EL TEMPS SE’N VA ANAR DUENT.

EREN FRESQUES, EREN MEVES,

EREN TEVES I DE MÉS GENT.

DE LLÀGRIMES FETES

CAMINANT PELS CARRERS.

DE LES CASES DE LES VIDES,

DELS POBLES QUE VAN CREIXENT,

LA TRISTOR I L’ALEGRIA A LES CARES DE LA GENT

I A DINS LA MEVA VIDA... NOMÉS VISC ALLÒ QUE SENT.

NO EM MIRIN LES HISTÒRIES,

HISTÈRIES D’EVOLUCIONS.

NO EM CONTIN MÉS COVERBOS

AMB EXCUSES NI RAONS.

ELS ULLS DEL CORS SABEN

QUE DEMÀ SORTIRÀ EL SOL.

DIGAU-LI A LA FINESTRA

QUE S’OBRI DE BAT A BAT.

QUE ELS SENTIMENTS HAN DE CRÉIXER

I HAN DE VIURE MÉS ENLLÀ

DE RIQUESES FETES

TREPITJANT GENT PELS CARRERS.

DE LES CASES DE LES VIDES,

DELS POBLES QUE VAN CREIXENT,

LA TRISTOR I L’ALEGRIA A LES CARES DE LA GENT

I A DINS LA MEVA VIDA... NOMÉS VISC ALLÒ QUE SENT.