SI LA NIT VE, SURT AL CARRER

QUE LA VIDA ET CRIDA, JO TAMBÉ HI VENDRÉ.

SÓN JOCS DE MANS AMAGATS DINS SONS,

OBRINT LA FINESTRA PER ESTAR TOT SOL.

I JO ET VOLIA VEURE CAMINANT AMB MI,

I ET VEIG PASSAR DINS NÚVOLS SOMIANT.

NO PUC SEGUIR DINS L‘OMBRA DEL MATÍ,

QUE EM MIRA, CALLA, RIU I VA PASSANT.

NO PUC ESTAR ATURAT FINS QUE LA NIT

M‘ABRACI AL SEU COSTAT.

I JO ET VOLDRIA VEURE ABRAÇANT L‘INSTINT

QUE ALLUNYA ELS MOMENTS QUE ENS SEPARAM

I OMPLE AMB LES IMATGES QUE VIVIM,

ELS CAMINS QUE SEGUIM I ANAM PINTANT.

NOMÉS DEMAN UN RACÓ MOLT PETIT,

DINS EL TEU COR TAN GRAN.

SI EL DIA NEIX, DESPERTANT LA NIT,

NO ET QUEDIS ENRERE SOMIANT DESIG.

AL MIRALL DEL TEMPS, DEMANAREM FLORS

PER PINTAR SOMRIURES DINS ELS NOSTRES CORS.

I JO ET NECESSIT VEURE CAMINANT AMB MI

I AMB LES PASSES QUE FEIM ANAR SEMBRANT,

NO PLORIS QUAN LES OMBRES DEL DESTÍ,

ET TAPIN ELS JARDINS QUE VAS CREANT,

QUE QUAN S‘ALCIN ELS NÚVOLS QUE VESTIM

SURTEN ELS DIES CLARS.

ENS AIXECAREM MIRANT-NOS ALS ULLS

VEIENT QUE ALTRE TEMPS PASSETJAVEM JUNTS.

MÉS ENLLÀ DEL MAR, EL CAMÍ SE‘N VA,

ANANT DE LA MÀ... CAMINAREM PLEGATS.