TREURÀ RIQUESA DE LES PEDRES,

XUCLARÀ L’AIRE DELS JARDINS,

EIXUGANT RIUS, FENT CARRETERES,

CONSTRUINT PONTS, POSANT BARRERES...

AIXÍ I TOT NO ÉS FELIÇ.

JUGARÀ A VIURE SENSE PRESSA,

RESPIRANT L’AIRE DELS CAMINS,

PER POC QUE TENGUI L’INTERESSA

CONVERSAR UN POC I ESCOLTAR EL VESPRE...

I DIU QUE AIXÒ EL FA FELIÇ.

DEMÀ VULL SABER ON ANAR, VULL SABER RIURE UN POC .

DEMÀ VULL SABER CAMINAR, VULL SABER ANAR A UN LLOC.

DEMÀ VULL SABER RECORDAR, VULL SABER SOMNIAR,

VULL PODER DESPERTAR, OBRIR ELS ULLS SENSE POR,

DONAR-TE LA MÀ I QUE HI TROBIS EL COR.

VIVIA DE PRESSA FENT CARRERES

ANSIANT PODER, BEVENT DOBLERS,

CONSUMINT VIDA SENSE CRÉIXER,

MORINT DES DEL MOMENT DE NÉIXER

PERDENT-HO TOT PER FER PRIMER.

COM EL QUI NO TÉ RES A PERDRE

QUE CADA DIA NEIX I CREIX,

DE LA IL·LUSIÓ EN FA ESPERANÇA,

DE L’ESPERANÇA UNA RIALLA

A CADA RACÓ DE LA PELL.

DEMÀ VULL SABER ON ANAR, VULL SABER RIURE UN POC .

DEMÀ VULL SABER CAMINAR, VULL SABER ANAR A UN LLOC.

DEMÀ VULL SABER RECORDAR, VULL SABER SOMNIAR,

VULL PODER DESPERTAR, OBRIR ELS ULLS SENSE POR,

DONAR-TE LA MÀ I QUE HI TROBIS EL COR.