I SI TANQUÉSSIM ELS ULLS

PER NO MIRAR-NOS I PODER SENTIR L’ALÈ,

I SI OBRÍSSIM LES MANS

PER AFERRAR-NOS ALS ESTELS.

BAIXEN TEMPESTES QUE OMPLEN DE FESTES

LES FINESTRES QUE ET VAIG OBRIR AL COR.

I SI OBRÍSSIM ELS ULLS

PER VISITAR-NOS EL SOMRIURE QUE HEM SEMBRAT,

I SI TANQUÉSSIM LES MANS

PER NO TOCAR-NOS MÉS QUE SOMNIANT.

MIRAN-TE ALS VESPRES, DEIXANT LES PENES

QUE IMAGINAN-TE VAS SEMBRAR-ME AL CAP.

I SI ATURÉSSIM EL TEMPS

PER ADORMIR-NOS DINS LES AIGÜES DEL PASSAT,

I SI DIGUÉSSIM AL VENT

QUE ENS DUGUÉS VOLANT CAP AL DEMÀ.

JO TRIARIA UN MOMENT D’UN DIA

QUE ENS VEIÉSSIM SENSE MIRAR.

I SI EMPENGUÉSSIM EL TEMPS

PER ABRIGAR-NOS DE LA FREDA SOLEDAT,

I SI ESCOLTÉSSIM AL VENT

QUE ENS CONTI COSES PER SEGUIR JUGANT.

LA LLUNA ENS MIRA I LA NIT I EL DIA

ES FONEN UN DINS L’ALTRE D’ESTIMAR-SE

... TANT.