LA NIT JA S’ACOSTA I TORNES MÉS GRAN,

DE DIA ET FA NOSA LA CLAROR QUE HI HA.

NO ET PENSIS QUE AL VESPRE VISQUI MÉS LA VERITAT

I QUE SI T’AMAGUES TOT SOL, TOT S’ARREGLARÀ.

D’OBLIT NO FLOREIXEN RECORDS D’ESTIMAR

NI ENYORAM TENDRESES QUE ENS FAN DEMANAR

PERQUÈ LES ESTRELLES VOLEN DINS ELS TEUS MIRALLS,

SI ELS ULLS QUE ET VEUEN DORMIRAN AL TEU COSTAT.

LA NIT JA S’ACOSTA, LA TRISTOR T’ENVOLTA

LA MIRADA FRESCA ES VA PERDENT DINS LA FOSCOR.

DAVANT LA INCERTESA, DAMUNT L’ENYORANÇA

SI T’OBRIN LES PORTES ENTRA-HI NO DIGUIS QUE NO.

LA REMOR DEL VESPRE, OMBRES DE MIRALLS

ESTELS, SOL I LLUNA PASSEN I SE’N VAN

CERQUEN LA PARAULA I EXPRESSEN SENS PARLAR,

MOMENTS DE TENDRESA QUE AMB LA MÀ PODREM TOCAR.

SOMNIS FILLS DE L’ALBA, JA VA CLAREJANT,

TOT ES FA MÉS TÈNUE I MÉS IRREAL,

PERQUÈ QUAN DESPERTA EL DIA NO SEMPRE ÉS MÉS CLAR,

I ELS RECORDS DE MATINADA DESAPAREIXERAN.

LA NIT JA S’ACOSTA, LA TRISTOR T’ENVOLTA

LA MIRADA FRESCA ES VA PERDENT DINS LA FOSCOR.

DAVANT LA INCERTESA, DAMUNT L’ENYORANÇA

SI T’OBRIN LES PORTES ENTRA-HI NO DIGUIS QUE NO.